dilluns, 31 de juliol del 2006
Capítol 139. Apa super som-hi
Us parla el tomàtic. Per aquells afortunats que no hàgiu tingut mai el privilegi, el tomàtic és un contestador automàtic i simpàtic, que a més, uf, és la mascota del Club Super 3 i que representa ... un tomàquet. Jo avui sóc tomàtic. Ahir encara ho era més i dissabte ... buenu, dissabte ja no sé què era. Vaig anar a la platja sí, i vaig tenir un petit problema d'infraestructura, aquella que diu que a més de posar-te crema al cos també estaria bé que te'n posessis a la cara ... sino, passa el que passa.

Cap de setmana playeru. De fet, dissabte playeru. Dissabte, mític dia d'Operación Salida, on vem poder comprovar que aquestes paranoies de la gent que diuen que surten esglaonadament és una punyetera mentida, perquè hi havia una gentada a la carretera que no te l'acabaves. "Oh, és que potser veu enganxar l'esglaó de les 10!", ja podria ser, però més que un esglaó allò semblava un barranc. A més, com que vulguis que no, vem sortir a les 10 tocades d'Esparreguera i el destí era un lloc anomenat "La Platja Llarga" (una platja itinerant, després us explico) que queia cap a Tarragona (no podíem anar a Sitges, no) i ... buenu ... vem arribar, que d'això es tractava.

Vem arribar al destí cap a la 1 (sí, no està malament, oi?) del migdia. Crec que l'única cosa destacable de la cua era una bona dona, que conduïa una monovolum, i anava ballant alhora al més pur estil BackStreetBoys. Clar, els 4 que anàvem al cotxe del Juli (Juli, S gran, Mure i un servidor) ens vem quedar com bocabadats davant aquella demostració de remenar la maionesa. La dona, com sempre passa en aquests casos, ens va fotre una enganxada del 1000, i en lloc de quedar-se com vergonyosa, ens va saludar. A partir d'aquell moment, el que tenen les cues, cada cop que ens creuàvem, estiguéssim al carril que estiguéssim, ens saludava ella, el marit i la nena que duïa assentada al darrera. "La carretera hace amigos", com Mayoral.

Un cop arribat a Torredembarra ("La Platja Llarga està a Torredembarra", ens va dir la nostra guia) es veu que la platja aquesta s'havia mogut "entre Torredembarra i Altafulla", per, quan vem arribar a Altafulla, assegurar que "està passat Altafulla", ... en realitat està "al ladito de" Tarragona, d'això ens vem enterar després de xupar-nos toooooota la santa cuada des de Torredembarra fins a Tarragona, clar. De la platja doncs que estava molt neta, que és llarga (fa honor al seu nom), que hi havia poca gent (o molta ... però com que és llarga ...) i que queia un sol que feia rostir les pedres. Clar, amb trampa, perquè alhora passava una airet buenu buenu perquè sí. I clar, allò que dius "Si no fa tanta calorrrr" ... a les 2 del migdia ... a les 7 de la tarda, amb tots que semblàvem la zamarra española (ui, si encara la tinc per casa!) l'opinió era "Va, marxem, marxem, que ja no aguantem més".

La veritat és que la platja cansa. I el millor és que encara no sé el perquè. Perquè activitat, activitat, què fas? Un parell de braçades, caminar sobre la sorra, estirar-te al sol, anar a dinar al xiringuito de turnu, veure noies en top-less (d'això no et canses, veus?) empassar-te sal, empassar-te sorra, omplir de sorra als teus veïns de tovallola quan expolses la teva (la teva tovallola, malpensats) ... no fas res més! Per què al viatge de tornada la gent sempre està tan trinxada? Trinxada i cremada! Que si la gent no es queda adormida és perquè intenta cantar les cançons que sonen per la ràdio ... ep, i tampoc aconseguim que plogui, eh?

I clar, quan arribes a Esparreguera, amb la zamarra posada t'has de sentir los sabios consejos de la gent que et veu abans que et recloguis a casa i et treguis els 3 quilos de sal que duus a sobre: "Nennnnn, uuuuuhhhhhh, què t'ha passat?", com si no fós obvi, però bueno, "Que és de la platja això? Que tens Aftersun? Vols que te'n deixi?" ... la gent sempre tan atenta. I que macu és els 2 o 3 dies després que vagis on vagis la gent se't queda mirant, rient, i dient-te "Què! Hem anat a la platja, eh? A veure si ens posem crema solar!!! Si sembles el tomàtic, nen!!!". I clar, que els has de dir? "El MegaZero no val res, al costat de Super 3"
 
post perpetrat per jo mateix ...| 2 apunts genials
divendres, 28 de juliol del 2006
Capítol 138. Foto Sistema
Bueeeeenu, una setmaneta i vacances! Cada dia costa una miqueta més. Cada dia augmenten en número els "vaa, aixeca't, gandul!" de la meva veueta interior. Ja tinc por que la meva veueta un dia em deixi anar "Doncs ale, jo també m'hi giro". Que contenta estarà la meva veueta divendres que ve ... "hasta" jo estaré content i tot, mira. Sort que la setmana que ve per aquí a la feina hi serem 4 i el de la guitarra, es podrà "treballar" (atenció a les cometes) amb tranquilitat, amb calma, sense pressions ... ni el jefe hi és, imagina't, tu.

I en aquestes dates entranyables de pre-vacances (ui, ara m'ha semblat una mica el Rei ... que quan érem petits, jo i en Lunakov féiem un seguiment del discurs del Rei per Nadal ... no, no som monàrquics, som més aviat JuanCarlistes, mira ens cau bé ... és un tiu que si no fos Rei creiem que seria republicà ... un patxorres el tiu ... doncs això, que miràvem el discurs de Nadal, no ja pel discurs en sí, que passàvem, sino per l'actuació que tenia ... sorpresos ens vem quedar el dia que va fer un canvi de càmera, va agafar i es va girar a la seva esquerra, una mica forçat va quedar però coi, l'home ho va intentar!! ... impressionant!!! ... torno al que deia abans, eh? que se m'ha anat una mica) doncs això, que ara que comencen les vacances ja em fa por el que passarà després. No, i no parlo de la calor, o el munt de feina a la tornada, parlo de les fotos.

El tema de les fotos de les vacances, si us dic la veritat, no l'he pogut tragar mai. Fa uns anys, quan tot Déu anava amb les càmeres normals i corrents, les de tota la vida, se't plantaven a qualsevol bar, orxateria o plaça diversa amb dos, tres, quatre àlbums i vinga, una darrera l'altra. A més, la gent era leeeeeeenta perquè sí, passant la pàgina, i tu veies que encara quedaven 3 àlbums i ja pensaves "Que vull anar a dormir, si us plau". Perquè l'altra és aquesta. No hi ha hores un dia a l'estiu, no, les fotos s'ensenyen per la nit, com més de nit, millor.

Però en tema d'àlbums fotogràfics hi ha els que et deien "Jo encara no te les puc ensenyar, que m'estic acabant de fer l'àlbum!", "Què passa? que el paper on les enganxaràs és d'una fusta especial d'una part de l'Amazones?". Però després ho entens, quan està tot acabat, veus que a l'àlbum, a més de les fotos, hi ha enganxat: el resguard del metro de no-sé-on, un sobre de sucret de quan van anar a prendre un cafè al bar de l'estació de ..., una postal d'uns nadius de la zona, un "xivatu" d'un paquet de tabaco del país en qüestió, ... total, que els 4 àlbums es poden transformar en 5 o 6 ben bons. Cal, això?

"Ohhh, és que queda més macu", sí, la veritat, però és que t'expliquen cada foto i a més cada detall que hi ha a l'àlbum. No és just! Ep, que a mi m'agrada mirar fotos. Buenu, unes quantes sí. Sobretot fotos que hi surti gent. I fotos curioses. I fotos ben tirades. Però és que amb el tema dels àlbums t'havies d'empassar fotos com ara:
- El MachuPichu vist des de baix
- El MachuPichu vist des de baix però a 20 metres d'on érem abans
- El MachuPichu 10 minuts més tard. Veus aquesta taca? "No", tu sincer. Doncs és un còndor
- El MachuPichu quan ja érem per la meitat
- El MachuPichu quan vem descansar una mica més amunt de la meitat
- Jo rient i el MachuPichu de fons
- La mateixa foto d'abans però amb dos nadius de la zona al darrera
- Aquesta ve a ser el mateix però m'ha sortit moguda
...

Home, no és just! Fes una foto del MachuPichu i ja està! Devuélveme la vida, nen, que estic de vacances! A més, no cal que comentis totes, comenta una "Mira, el MachuPichu", les altres 10 ja ho veiem, que no som tontos, hombre!!

Però ara amb el tema fotografia digital tot ha canviat. Sí. Si abans feien 10 fotos del MachuPichu ara te'n fan 100 ... o 1000. És igual. Però mira que quan arribes a casa i les descarregues a l'ordinador, abans d'ensenyar-les a algú, pots fer una selecció de les que han quedat bé, esborrar les que són iguals, ... no no, venga! Totes a un CD! Sense criteri! Quan no te les posen desordenades, que hi ha gent per tot! Que després sembla "En qué CD está Wally?"!

I llavors ve el moment que et tornes de vacances i et trobes a la gent. I de la mateixa manera que els àlbums es portaven sense avisar, amb premeditació, alevosia i nocturnitat, el tema CDs és més ... predictible, podríem dir. "Escolteu, a veure si veniu a sopar, que ja hem arribat de vacances! ...." i a tu ja se t'arrissen els cabells perquè saps que la frase acaba amb un "... va que després us ensenyarem les fotos". Però, clar, que has de fer? són amics teus, són gent que t'estima, que els estimes. I ja saps que allò serà "una encerrona" però calles, vas ... i aguantes el tràngol. I quin tràngol!!!

I vinga a veure les 1000 fotos del MachuPichu. Una darrera l'altra. Que si a la persona que les passa li ha fet mandra de treure'n 998 imagina't la gràcia que et fa anar veient-les. "Ui, no sé per què la vem posar, aquesta?" Que hi ha gent que no treu ni les borroses ... que penses "Nen, Papelera de Reciclaje, tiu!". Que després sempre arriben les fotos que s'han de girar perquè no es veuen bé "Ui, espera que la girem ... aiiiii, què hem tocat? ara haurem de començar de nou a passar-les", i a tu se't comença a inflar la vena del front, els ulls injectats de sang tot pensant "No pot ser, no pot ser possible, això!!!"

En fi, que ja tinc ganes de veure fotos ... però fotos de gent, fotos simpàtiques, alguns paisatges macus, algunes fotos d'escultures, de museus, no sé, coses variades, coses curioses, ... una mica de tot. Les que hi ha a algun fotolog, per exemple, d'aquests que visito. Les que alguns altres pugeu a Interné. Fotos ben fetes! Espero amb delit les vostres fotos de vacances! I si em voleu convidar a sopar, encantat (ja ho sabeu) ... però si noteu que m'absento durant l'exposició de les fotos ... serà que repasso mentalment les meves vacances.

Aclariment: Ni em cauen malament els peruans, ni el MachuPichu, que consti. El còndor ... així, així, eh?
 
post perpetrat per jo mateix ...| 4 apunts genials
dimarts, 25 de juliol del 2006
Capítol 137. Ella sempre diu SI
El que són les coses, ahir "echando pestes" de la meva fabulosa companyia d'autobusos perquè havia arribat a 3/4 de 15 (si encara hi ha algú d'ESO ... això és una hora inventada, ve a significar com "molt tard") i avui "echando pestes" de la meva fabulosa companyia d'autobusos perquè hem arribat molt i molt d'hora. Sí, nens, ja ho veieu que mai plou a gust de tothom ... bé, és un dir, perquè ara tocaria dir MAI PLOU a seques.

I què millor per aquests dies de calor? Quin acte associaríem al top ten de coses indispensables per fer en aquests dies? Què dieu? Piscina? Platja? Nooooo, un casament, un casament ... què hi ha més macu que un casament? ... aquesta us la puc dir jo ... un casament a l'octubre (crec que tots els que érem a la meva taula vem quedar molt conscienciats d'això) perquè un casament al juliol, just el dia que diuen que ha estat el més calurós de l'any (diuen els metereòlegs, que per la gent del carrer cada dia "és el pitjor en molts anys!!!", no som exagerats, no), és de lo pitjor ... com diu algú, "haber elegido muerte, tu".

Però en fi, la Laietts i l'Ernie van decidir casar-se dissabte passat i, clar, tampoc es guanyaran la vida fent de Bruja Lola del temps ("Te vi a poné do vela negra como no me haga buen tiempo") però el casament (que era la qüestió) va sortir molt bé, anaven tots dos molt guapos (lògic), síííí, ella anava de blanc (ho poso perquè sempre hi ha algú que ho pregunta), la missa va estar molt encertada, amb l'Annetts, la meva ex-veïna demostrant que té un xorro de veu que fa caure de cul, amb el Sete, el mossén, demostrant que quan vol fot unes misses d'aquelles de llagrimeta (ai, potser no ho hauria d'haver escrit, això! dic el "quan vol") i amb els convidats separats, en plan Tigres y Leones, todos quieren ser los campeones. Amb canalla dels dos bandus per allà fent coses de canalla (distreient els nuvis, cridant, plorant, marranejant, ...) i amb el forn de l'Esglèsia de Santa Eulàlia d'Esparreguera com a testimoni de la unió d'una parella maca, maca, maca perquè sí. Bueno, tots els que érem allà anàvem guapus, guapus perquè sí. Però ells més, clar.

El convit va ser a Esparreguera mateix (buah, Esparreguera, centre del món) a un lloc on van decidir que, ja que ens moríem de calor, podrien apagar l'aire acondicionat i deixar les finestres obertes "para que corra el aire" ... però "el aire" deuria tenir el dia gos, el dissabte, o potser està de vacances, perquè allà la gent només feia que beure ... aigua, malpensats. Només arribar al Restaurant vinga a veure aigua ... que la noia que estava darrera la barra ens deixa anar un "no queréis un cubatilla o algo?" ... "No, no, si de acaso después, ahora danos agua, danos", li vem dir en el nostre castellà castís.

Passats N gots d'aigua i alguna que altra CocaCola i/o "cubatilla", ens van fer passar al menjador. El menjar estava bo, bo perquè sí, el vi no pujava, les ampolles d'aigua anaven passant per allà com si fossin ... ampolles d'aigua ..., el pastís no era el típic de xocolata (bien!) era una mena de mouse amb maduixetes per sobre ... boníssim; com que no són fumadors cap dels dos, no donaven el puro i el paquet de cigarrus (bien!), ... molt macu, tot plegat. Ah, i damunt les taules vem trobar unes estrelles fetes amb cartulina perquè escrivíssim un desig. Havies de dur després l'estrelleta a una caixa i ben acabat el sopar se'ls donava la caixa amb els desitjos de tota la gent. Molt ben trobada, la idea.

I després, com diuen a Corasón Corasón, "la fiesta se alargó hasta altas horas", amb un sector de la festa, el meu, el nostre, vaja, que es plantejava si saltàvem una casa dels voltants per banyar-nos a la piscina o ja directament empalmàvem i ens n'anàvem a la platja. Al final, ni una cosa ni l'altre, tu, a fer nonetes i diumenge serà un altre dia.

I com a material d'anècdota, va, deixem anar algunes:

- L'Ernie és un campió ... perquè aguantar tot aquella calorada amb la camisa de màniga llarga, el xalecu, la corbata i l'americana ... amb una gotarres de suor que li queien, pobre, és de campió, campió. Jo que em vaig acabar de vestir (síííí, portava traje, no corbata, que m'hagués mort, però traje sí) i em vaig posar la camisa de color verd pistatxo (no per res, eh? moníssim!!!) i passats 2 minuts la camisa ja era de dues tonalitats de verd ... i vaig haver d'anar amb la jaqueta del traje a la mà tota l'estona ... Ah per cert, el vestit de la núvia era de color blanc (i jo que sé si era "palabra de honor" o no) amb una faixa de color rosa molt claaaaaara a conjunt amb les sabatetes. Mona, mona perquè sí.

- La típica borratxa ... que sempre hi ha als casaments i que s'intenta lligar al cambrer. Síííí, hi era, hi era! Ohhh! A l'estona del ball jo que veig a una noia que es queda mirant el cambrer, que se'm puja el corpinyu i "a por ellos, oeeee", se li acosta, dos petons, riuen, dos petons, més riures, passats 5 minuts que vaig a demanar alguna cosa, encara alla, més riures, ... fins que va venir El salvador de la borratxa a emportar-se-la. Diuen, que jo vaig marxar, que van acabar xerrant a la terrassa, que macu ... "Quehh bonithasssshhh llashhhh estreyassshhddddd", deien que deia.

- No sóc Hugh Grant ... cosa que ja sabia de bon començament. Però sabeu la típica peli que el Hugh Grant se'n va de casament (va, que tothom n'heu vist alguna, que sempre hi ha algú que es casa a les pelis d'aquest tiparracu) i es queda allà mirant per la terrassa i sempre ve Ella? Doncs la casualitat va fer que em trobés una estoneta sol a la terrassa ... i ... qui voleu que vingui? ningú! ... potser era perquè en aquell moment tocaven el Paquito Chocolatero ... i a les pelis en aquell moment és quan toquen les balades ... Potser va ser un mal moment per anar a la terrassa, però va ser llavors i només llavors que vaig entendre que no sóc Hugh Grant.

En fi, que el que importa és que ara mateix la Laietts i l'Ernie estan gaudint del seu creuer pel Mediterrani. Pobres! Després dels nervis, s'ho mereixen tot! Per molts anys, guapos!

PD: Degut a l'ús abusiu de les paraules "Mono" i "Macu", impropi d'uns escrits meus, prometo no fer-les servir de nou fins d'aquí a uns quants posts ... però anaven tan macusssss, oohhhhh!

 
post perpetrat per jo mateix ...| 3 apunts genials
dilluns, 24 de juliol del 2006
Capítol 136. On the bus (ande vas!)
Post dedicat a l'Ernie i la Laietts, que deuen estar gaudint del seu fabulós creuer pel Mediterrani ... mentres jo gaudeixo del meu fabulós viatge a BCN. Us dec un post sobre el bodorrio ... va, el de demà! Però avui ...

... avui estic al bus (si us plau, acompanyeu-me posant una balada del Sabina). Abrera, la siudá má hortera. Una hora qualsevol al matí. "Què fas amb l'ordinador, animal!!?", pensareu. Doncs mira, que a la meva feina ara, que em queden 2 setmanes, 2 setmanes? Oeee, oe, oe, oe, ... va, prou de forofismes, que això és seriu... doncs això, ara que estic a punt d'aconseguir el meu descans estiuenc (creieu-me que em fa molta falta, que aquest any arribo als límits...com cada any, vaja) doncs "Pep, mira't això, Tigre, mira't allò, ...", "Com és que encara no us ho heu mirat!!!" (serà que altra feina tenim, potser?), "Jo crec que l'equip està ben dimensionat..."(aquesta va fer molt de mal ... com si tenir a 25 persones importés quan els marrons lletjos li cauen sempre a 2) ah, i tot per ahir, genial!!!

Total que la solució era emportar-se l'ordinador a casa i intentar (perdó, que ho poso bé "Intentar", perquè fer moltes coses, el que es diu moltes coses ... no he arribat a fer) arreglar una miqueta el món. Però es que ... entre la calor, el casament, les ofertes per anar a la piscina, la calor, ara anem a fer una granitzat, la calor,... us he parlat de la calor? ... total, que ahir al matí, el vaig obrir, vaig fer 4 cosetes, i ale, tancadet, que se'm refreda, amb l'aire acondicionat.

Avui al matí he agafat un bus a una hora diferent de l'habitual, un autobús d'aquells articulats, que t'asseus a la part de "darrera de l'articulació" i com el conductor sigui un Carlos Sainz (que ho és) vas donant bandades d'un cantó a l'altre, que quan surts el cap et continua donant bandades, que la gent et veu i et diu "Tiu, han vingut els AC/DC a Barcelona? Que vens del concert?" ... molt graciosa, la gent. Ja els voldria veure en aquest bus i amb aquest conductor ... que una dona hi va deixar una dent, diuen, una vegada que aquest conductor va fer una "5a frenada en la segunda" ... ara li diuen "La pianista" perque té una dent i al costat un forat negre, com els pianus.

Total un autobús gran, amb uns seients còmodes, còmodes, ...tipus Renfe, d'aquells que l'esquena o et queda recta o et queda recta ... no hi ha cap altra possibilitat. Doncs bé, aquest autobús, passa per Esparreguera, recull a la gent que faci falta i se'n va a Abrera. Abrera, per aquells no nadius de la zona, es un poble dividit en dos, hi ha una part que es diu El Rebato i una altra part (on per cert, treballa la Duna i el Vicentico, salutacions des del Bus) que és Abrera, Abrera. I quantes parades de bus tenen? 2, correcte, minipunto para el equipo de los buenos!!

Els busos que van cap a BCN tenen normalment parada a El Rebato i ja se les piren (vampiren) cap a BCN directament. En canvi, els que passen a les hores en punt (com seria el cas d'aquest) fan la bonica tasca d'entrar a Abrera, Abrera, anar a la parada del bus (on no hi ha ningú mai, no veieu que la gent va caminant fins a l'altra!) girar "sobre sus propios pasos" i tornar a passar per la parada d'El Rebato i encaminar-nos cap a BCN. Estúpid? Doncs sí, la veritat. Sí, amics, Abrera està dissenyada així, com el Laberint d'Horta. Olesa té carrers que semblen l'Eixample (tots són iguals i no saps per on vas) i Abrera té un laberint per anar-hi a perdre el temps en cotxe.

Bueno, m'està sortint una introducció molt llarga però no patiu que ja arribem. Total que la combinació bus articulat + entrar Abrera, Abrera pot provocar el que ens ha provocat avui, que com dos cotxes estiguin aparcats estratègicament ... allò de "volver sobre sus pasos" serà que no. I aquí estem, parats, amb el conductor mirant-se el cotxe que no ens deixar girar com si fos John Travolta a Phenomenon o Son Goku a Bola de Drac i el pugués moure només desitjant-ho. Amb un tiu dient-li (no, no el sento i tampoc llegeixo als llavis, només ho intueixo) que podem empényer el cotxe i llavors ja podríem passar. Amb la noia que tinc davant comentant-me que "ja és el segon cop que m'hi trobo..." i amb la resta de la gent indignadíssima (nooo, jo com que no he de fotre res...) ... ara espera a que sapiguen que acaben de dir per la ràdio que l'entrada a BCN està col·lapsada ...

Ja som a l'autovia. L'altercadu ha durat uns 10 minuts, temps que ha tingut el conductor de comprovar que no pot moure objectes amb la ment (ara em direu xulo, però jo això ja ho sabia...), temps que la gent ha començat a explicar anècdotes que li han passat al bus (de tots els temps, eh? no han de ser modernes forçosament ... és un clàssic, això) i temps que el propietari del vehicle estacionat correctament el mogués uns 20 centímetres aproximadament perquè poguem passar (just el que recomanen els sexòlegs, veieu?). Ara ja engeguem a "velocidad de crucero", ves que no ens parin els mossos,... que ja només ens faltaria això. Jefeeeeeeeee, ara vinc!!! No patixqueeeeeessss passssss!

PD: Corto i sierro, que ahir em vaig oblidar de carregar-li la bateria a la cosa aquesta.
PD2: Ja he arribat. 2 hores de viatge per fer 30 quilòmetres. Anem de récord.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 4 apunts genials
dijous, 20 de juliol del 2006
Capítol 135. Quiero ser como Shakira
Un dissabte qualsevol. Tu vas, a la nit, perquè de dia no pots treure el cap fora de casa, a qualsevol local que en diuen d'"oci nocturn", que jo no sé perquè els diuen així ... si acabes fent el mateix que faries a qualsevol terrassa de qualsevol lloc: assentar-te, prendre alguna cosa i queixar-te de la calor que feia fins fa 4 hores. En aquests locals, si l'estiu té alguna cosa (ja no dic "de bona") és que toooooot Déu treu cançons buscant el "mèrit" (estic posant moltes cometes avui, ho sé) de "la cansión del verano". I si els locals d'"oci nocturn" tenen alguna cosa és que te les van repassant una darrera l'altra.

Perquè, clar, costa massa agafar i posar cançons de tot l'any, o grans clàssics o cançons dels anys anteriors. Si estàs a algun lloc, posem El Pilu, ja veus la típica (perquè són elles, eh?) tocacollons acostant-se al senyor que punxa música (un dia parlarem de la selecció musical d'El Pilu, que una cosa és posar la cansion del verano i una altra és posar la cansión del verano de Burkina Faso ... d'on treuen aquella música tan rara?) doncs això que se li acosta i a crit pelat li deixa anar un "posa el Bustamante, posa el Bustamante". I ale, 2 minuts que s'acaba la cançó que va guanyar OT a Burkina Faso i ja tenim el "Devuélveme la vida que me la has quitado, me la has quitado, la has quitado ...", que jo al començament pensava "Mira, que innovador el Busta, que sona com un eco ... això ja ho feien els Pet Shop Boys a mitjans dels 80 ..." fins que em van comentar que la cançó ja va així. Conclusió: no hi ha innovacions.

I per uns instants, la música d'un local depén dels gustos d'algú. No, no, que ja està bé, perquè així abandones el bonic món de la música no-comercial, però normalment acabes fent una repassada de Chenoas, Bustas, Rozass, Civeras (mític David Civera, ahir ho comentava amb una amiga, cada any treu la mateixa cançó, me li canvia la lletra, li posa una musiqueta (tango) per sota i ale, a fer bolos! Quin crack de tiu! I lo bo és que cola!), ... un segon! I el Bisbal? No ha tret res? Perquè al Pilu es destaquen amb el "Ave María" però ... i la d'aquest any? Aixxx, que m'està fallant... Total que la repassada és llarga, pesada i extensa, acabes cansat de sentir-los i cansat de ballar ("Ehhhh, que tu no saps ballar", teniu raó, deia ballar en el sentit d'intentar-se moure amb un cert ritme) sempre el mateix. Conclusió: no hi ha idees, ni per cantar, ni per ballar.

Però quan ja dius "Ei, me'n vaig a dormir, tu", és quan algú (¿?) et diu "Noooo, espera una més". I la següent que sona sents com una trompeta "tu tutu turururutututu" (au, feu-ho vosaltres el soroll de trompeta a un blog, macus!) i ja sents els "No fairy, no fairy" (jo sento això, el meu anglès així sense veure la lletra de les cançons no és molt ... fiable) per acabar sentint "Shakiga, Shakiga". Mira! És que no puc, tu. Tu saps els cops que he sentit aquesta cançó, ja? "Vaaa, que al final t'agradarà!!". No pas, és que "hasta" li agafo ràbia i tot a la dona! Però la resta de la gent ... com si el darrer cop que l'haguessin sentit fés 5 mesos (collons, on esteu!? que poses qualsevol ràdio i te la posen mínim 3 cops en 3 hores ... per si se t'havia oblidat) i vinga "Ueeeeeeeeeeeeee, que fort, que fort!". Un segon, fort, el què? Sentir a la dona aquesta? Andaya!

Però el que sí que és fort és veure com la gent intenta imitar aquells moviments gràcils de la senyora en qüestió. Perquè cantar, què vols que et digui? té una veu molt greu ... aquesta quan està afònica li donen un micro i li fan dir "... en busca de una gatita, en esa hora maldita en que los bares a punto están de cerrar ..." i és clavada al Sabina! ... i les lletres ... cançó protesta no seria, precisament. Això sí, de ballar, la tia, en sap, unes contorsions, uns moviments (que no sé per què algunes noies et deixen anar un "Ehhhh, segur que està retocat per ordinador ...", aquelles potser sí que les haurien de retocar per ordinador, que mala es la envidia, por Diós), uns de tot.

I clar, compares, veus ... i et deprimeixes. Algunes sembla que els hagin agafat convulsions, d'altres aprenen que tenen una cosa que se'n diu abdominals i que sembla que els diguin "Ara te'n recordes de nosaltres? Ara, pos ara no me ajunto!", i d'altres veus que s'acosten als novios amb moviments sensuals espasmòdics que una mica més i li treuen un ull d'un cop de pit. Terrible. I a sobre et deixen anar un "Ei! mou-te amb ritme!" Joder, com si elles en tinguessin algun, per aquesta cançó.

Després de l'espectacle i quan ja estàs decidit, prega, si us plau, perquè no et posin l'Aserejé o algo semblant ... de moviments més fàcils, tot sigui dit, també són espanyoles, no demaneu molt ... perquè això ja ho tenen les discoteques, pubs o el que siguin, quan comencen amb les cançons "bones" (oju, les cometes!) ja no paren, tu.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 4 apunts genials
dilluns, 17 de juliol del 2006
Capítol 134. Osti que fort ... el teeeeeemps
Post dedicat a AiCarai, perquè seva va ser la idea d'això!!! Molts ànims, campiona!

Cap de setmana de calor. Quants caps de setmana fa que dic el mateix? "Oh, engega l'aire acondicionat! ... que sembles tonto, nen!". Ep, si ja ho faig això, el que passa és que la clatellada quan surts a fora és d'aquelles d'"aaaaaaaaaaaaaaaaauupa, le decía mi abuelo a mi papaaaaa, aaaaaaaaaaaaaaaaaaaupa ..." (aix, moment remmeber Los payasos de la tele ... jo era més de Miliki, per cert ... bueno, canvio de tema que la canalla no s'enterarà de res). Doncs això que fa calor, tu!

Entre els inmuerables regals que se'm van oferir pel meu aniversari ... que mira, avui al bus m'he trobat a JugoAlTenisOSea i m'ha dit allò de "33! Com el Cristu!!!", que ningú m'havia dit fins ara ... hi va haver el d'AiCarai que és un termòmetre. Un termòmetre xulíssim que té: temperatura d'interior, d'exterior, dia, hora, previsió del temps, pressió, humitat, ... buah, l'hòstia en termòmetres. A més, no és com els típics termòmetres aquells que miren la temperatura de l'exterior amb un fil que has de fer-lo arribar fins a la terrassa, no ... d'aquells que com no posis el termòmetre al costat de la finestra, malament, no ... que va amb Wireless, tiu! Que fuerrrrrrrrrrrte!!

Doncs un mes i escaig (no el del Baa, eh?) que desemboliqués, anés a buscar piles i instal·lés tan preuat regal ... estic fins els nassos d'aquest regal. Perquè, a veure, una cosa és que tu tinguis calor ... saps que fa calor i ja està. L'altra cosa és que tu vegis a quants graus estàs. Hombre! Que jo sóc una mica hipocondríac! Mires i allò a dins sempre estic (no jo, casa meva ... jo a 36) a 26-27 graus. I ja m'agafa de tot "Ufff, quina calor, mira si estem a 27 graus" (que a qui li dic? a ningú, clar, si jo parlo sol!) i ja sues. És molt fort! El que l'any passat per aquestes dates estigués tan panxo (i no parlo de cap gos, eh? ... i panxo és un dir) i ara estigui suant perquè veig la temperatura ...

Però quan penses que estàs sol a aquest món, ho comentes a la feina i ... hi ha gent que també li passa!!! Oe, oe, oe, oe ... clar que ara ve quan la Geo deixa anar el "Pfff, informàtics! Sou tots iguals!" ... ja podria ser ja. Però a part de la meva crisi amb la temperatura també hi ha 3 temes més del termòmetre-super-fashion que em tenen encuriosit:

- Temperatura exterior ... on et posem? El termometre de fora s'ha de colocar en un lloc sec, que no li doni el sol, preservat de la humitat i de la pluja. Collons! On el poso, al campanar? Si a més hi sumem que la cosa aquella de l'aire acondicionat està encarat cap a la terrassa (que el vaig posar jo? oi que no? pos vale!), clar, tampoc seria qüestió que el posés molt avall perquè quan engegui l'aire se m'axixarra, pobre trastu. Doncs ja he trobat el lloc: al separador entre el meu balcó i el balcó del veí. Problema que em vaig adonar ahir? Que a primera hora del matí (només hi toca el sol a ca meva fins les 12... a l'estiu) allò es posa a 1000 perquè és un catxo de planxa de ferro. Total, ahir a les 10: Temperatura a l'interior, 26 ... Temperatura a l'exterior ... 35,5. Buscarem un altre lloc per posar-lo

- Pressió ... pa què? Tenir un termòmetre que et digui la pressió està molt bé. Bueno, estaria millor que la pressió i l'humitat te les diguessin de fora ... perquè a dins de casa el tema està bastant controlat ... però no criticarem més perquè és un regal ... El que no entenc és ... per què pots modificar tu la pressió? tu pots baixar-la, pujar-la, ... joder, no, medeix la pressió i ja està! No em cal que et pugui modificar! ... I per què la temperatura no la puc modificar? Així no m'estressaria! Aixxx, que macu viure en la ignorància. Mira, sempre puc posar el meu estat d'ànim: si em sento molt o poc pressionat!

- Previsió del temps ... com els de la tele. M'he de rellegir el manualillu que ve amb el trasto aquest, perquè no entenc la previsió del temps. Sempre fa sol (excepte de nit que surt una lluna més cuuuuuca) i sempre hi ha previsió de núvols ... a més uns núvols parpallejant ... que es veu que vol dir que n'hi pot haver ... o no. Toma! Així jo també faig una previsió del temps! Clar, i com que no ha plogut (i el que li queda, tu) o si ho ha fet jo no era casa ... no puc veure si la previsió és correcta. Continuarem mirant el Tomàs Molina, aquell.

Res, que la cosa està calenta, tu (parlo de la previsió del temps, malpensats!) i a sobre, amb aquesta calda, aquesta setmana es casen l'E i L, més monos tots dos, més nerviosos, pobrets! Amb la calda que fot, au, posa't traje, campeon! Esperarem que la previsió digui que refrescarà una miqueta però mirarem la de les notícies, que sembla un xiiiiiic més fiable
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
divendres, 14 de juliol del 2006
Capítol 133. Ahhh, la família!!!
Avui fem un duet! No malpenseu! Parlo de duet escriptor. Sííííííí, ja recordo que em queden altres duets per fer ... estic estressat i necessito vacances ... però no us oblido, nens! Resulta que pel post d'avui he volgut copçar l'opinió de "la chica de la calle". Ai, ara ha sonat com malament. Buenu, tu, que pel que parlo necessitava saber els comentaris d'algú que "estuvo allí" ... i com que parlo del Papa i de la visita a València qui millor que la Pluja, nativa de la zona, per fer 4 puntualitzacions sobre el meu post (qui diu puntualitzacions, diu rajades directament). De manera que aquest n'és el resultat. Moltíssimes gràcies per la teva aportació, trempada! Te'n dec una! ... la Pluja? pro-visita del Papa? Però què dieu, insensats!!!

Dissabte (anem tard, ho sé) es va produir el que s'anomena popularment "una alteración en la fuerza". Per terres valencianes va aparéixer provinent de la gran saga de La Guerra de Las Galaxias, el nostre benvolgut (¿?) papa Joseph Ratzinger, àlies Benedicto XVI, àlies Ratzinger Z, àlies El Emperador, àlies un milió de coses ...

P. Bé, com a valenciana, que vos puc dir? "Habemus papa!!"?? Els botons!!!, porte més de 3 mesos sense encendre la tele al Canal 9, què per què? sencillament perque a banda de la Copa America l´especial no és altre que el senyor Papa, que perdona que et diga Angu, ja que tu has tingut tacte per no dir-ho... pero sincerament del que te cara aquest homenet es de LUCIFER, Déu meu dona por!!!

Personalment, reconec que el tema no m'apassiona massa. Jo és que era més de JuanPabloSegundoTeQuiereTodoElMundo i aquest no sé, em fa com mitja por. Si haguessin de fer una peli sobre la Inquisició segur que pillen a aquest per fer de Papa "Éste, éste, que tiene cara de chungo ...", dirien. A més, la meva devoció per l'antic pontífex prove des de que jo era petitonet que l'home va venir a Catalunya, va anar a Montserrat, va passar PER DAVANT DE CASA MEVA (no, no era un guinyol, no trenqueu la ilusió d'un nen, hombre! ... però ara em feu dubtar si deia allò de "Hasta aquí pescado vendido ...") i el van fer soci del Baa. A més, queia com simpàtic aquell. Aquest ... uf, quin yuyu, el tiu!

Es veu que anava a València a fer una mena de reunió a favor de la família. Pobres, les famílies, que van apurades a final de mes i a sobre me'ls porten a aquest paio. Es veu que més d'un hi va anar pensant-se que vendria alguns MiquelÀngels de la Capella Sixtina per ajudar-los a pagar les hipoteques ... però es veu que no. I clar, ve el Papa i au, les teles toootes allà posades. "Conectem amb Manises que acaba d'arribar ...". I només sortir de l'avió ... una cara! Uf, el primer que vaig pensar, aquest home ha envellit. Això ... o s'ha marejat "Hemos encontrado turbulencias" o el blanc li va fatal! Allà sí que s'assemblava al de Episodio 3 ... només li faltava dir "Proclamamos el Imperio Galáctico Católico!". Fa por, nens!

Després me'l van portar a una plaça (no sé res de València, coi, Pluja, que no hi he anat mai!) on es veu que feia el discurset davant autoritats tan destacables com la Rita, el Zaplaneitor i d'altres perles d'avui i sempre ... Deixant de banda el que va dir ... que tampoc hi parava atenció, m'agradaria destacar unes quantes coses d'aquest bon home:

- Qui li fa les ulleres? Al discurset, ja vestit de vermell, que sino li marxa la parròquia, davant la Catedral, em portava la patilla de les ulleres a l'alçada de mig cap. Que aprofita les ulleres del JuanPa? Tan malament està l'Esglèsia per no fer-se unes ulleres a Generali Optiqui Italiani? "Que si no le gustan nos las comemos...con macarronis"? A partir de 30 Lelos, hombre! O les ven Materazzi i té por que l'insulti?

- Sóc un fan d'aquelles banderes espontànies que apareixen sempre en tot discurs papal per celebrar la unió dels pobles (mooooolt espontànies, molt! hi ha gent de València que té banderes de Togo a casa!) i que només onegen quan fa els punts i parts al discurs ... però per què hi havia la bandera espanyola i ... la croata!!!!! ... onejant mentres parlava? Tinguem respecte, gent! Després em van dir que les repartien allà! Ai, mira si ve a BCN hi aniré perquè em regalin una bandera ... però amb la mala sort que tinc encara serà la de França i enlloc del gall hi sortirà la cara del Zidane ... compte, que em dóna un cop de cap!!! Nooooo!

- Merchandising. Ho trobo molt excessiu! Fer posters, copes, samarretes, creus, ... té un passe (val, no en té) Però vaig veure samarretes de futbol i de bàsket amb el número 16 i que a sobre posava "Benedicto". A sobre a Antena 3 ("campeón, aunque sea verano, no olvides tu cuenta naranja!") entrevisten al paio que les venia, amb una perrucota que duia i salta "Xxxí, xon nuevaxxx de este año, jejejeje", que no sabies si parlaves amb el venedor o amb Coti, "Nada de exto fue un edorrr".

P. Açò ... i la Rita i el Camps que volen guanyar dinerets... no se si ho haveu vist per la tele, pero amb tot açò em quede a banda de les banderetes de "jo no te espere", la samarreta en honor de la Rita Barbera que deia " Rita, el Papa sap lo teu??" (li mola el peix a la doneta i catòlica i apostòlica res de res)

- No hi ha cap himne. Aquí s'ha fallat! Ep, que s'entén eh? No li pots anar dient "Guapo! Guapo!", que la mentida és pecat capital. No li pots anar dient "... te quiere todo el mundo ..." no perquè no sigui veritat, que no dic que no, sino perquè amb què ho rimes? Benedicto. Dieciséis. No em rima amb res, aquest home. Clar, ens queda com sempre, el símil futboleru. Què faríem sense els esports: res. El crit de guerra era "Beeeeenedicto! plas, plas, plas, plas, plas. Beeeeeenedicto!". Amb la cantarella de "Fooooorça Barçaaaa" o "Hijos de puuuuu......". No ho trobo molt apropiat, la veritat

I a València contents, eh? Es veu que l'arribada papal va despertar el millor que tenen ells mateixos i va ser rebuda amb alegria i joia. A més la setmana d'allò del metro, que no estaven per moltes monsergues! Pobres! I prou caòtic que és ja aquell indret i me'ls tallen carrers, tanquen plantes d'hospitals, destinen menys polícia, .. genial.

P. A València, què? Nosaltres no hem demanat que vingués! i ara em fique sèria... el problema es que no nos ens han preguntat què opinem, viva la democràcia si senyor!!. Algú ens han preguntat després de l'accident al metro i que moriren 42 persones si voliem que vinguera Lucifer? doncs no, efectivament... per a que després vagen diguent que els valencians estem contents de que hi vingues, i un HUEVO! Pero clar era un benefici economic, ale fiquem un altar de més de 80.000 Euros amb aire acondicionat, sí senyor, habitacions especials per al Papa i su corte, que soles es queden una nit...Oh València plena de flors, què preciositat!!. Jo crec que la taxa d´ateus ha pujat en estos 3 mesos un 120% al menys a València, de moment sóc agnòstica però arriba a durar açò més i em faig protestant!! .Que bonito esta todo!!!, i ale 3 mesos sense poder circular per València!!! que ve el Papa... sino hagues segut pel que pasa al metro la gent s´haguera movilsat més, parle en contra de tot açò, pero al menys nosaltres sí tenim dignitat... Menudo exemple!!

I això que només era el Papa! Arriba a venir el Bush i ja veig expulsant a tot Déu (i mai millor dit en aquest post) de casa seva i deixant-los com a molt a prop a Algemesi. La pau i el finde siguin amb vosaltres!

P. Habemus papa? Habemus lucifers (papa+rita+camps), perque el "Che que bueno que viniste" ni el dic, ni el diré...Bessets valencians sense eucaristia.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials
dimecres, 12 de juliol del 2006
Capítol 132. Fent castells a l'aire
Per fí. Per fí s'ha acabat la Festa Major a Esparreguera. Uffff. La presumpta Salseta del Poble Sec (dic presumpta perquè ... a veure! on era el pot aquell de ketchup gegant que normalment la sol acompanyar, eh? eh? eh? "Oh és que potser se'ls ha rebentat!!" ... doncs ... que en posin un altre! home! jo que hi vaig anar per veure el pot de ketchup ... un clàssic ...) va concloure ahir la cosa ... Realment veies ahir la cara de la gent ... la gent no està per festes, tu. Unes cares de trinxats, de destrossats ... i això que ells (la gent, vull dir, no els de la presumpta Salseta) van poder descansar una mica ... que si els que ha descansat estan trinxats ja m'explicareu com hem d'estar els que hem anat a currar like a champion cada dia.

Realment crec que ens fa falta una preparació per afrontar qualsevol Festa Major. És que veies a gent el diumenge al matí (què havien fet? naaaaa de naaaaa) que et deien "No puc, tiu, no puc!" ... i que quan els recordaves que encara quedaven 3 dies ja es morien "No m'ho recordis, nen ... i a sobre dinar familiar!!!". Jo el que faria, un meset abans de qualsevol acte d'aquests és anar a veure al Pocholo. Ahir a La Sexta van fer un programa que no sé quin nom té però podria perfectament dir-se "Mira quién fuma" en el que Pocholo ens presentava els seus amics (¿?¿?¿?¿?¿?) i mostrava al gran públic en què es poleix els quartus que li va donar aquell gran estadista de fa uns anys, afortunadament ja desaparegut, que va ser en Siset, l'home dels segells, que deia un ex-profe meu.

Realment no sé quin tipus d'interés (ja no parlo de cultural, eh? que posar en una mateixa frase Pocholo i cultura és com posar a Johnny Deep i bona pel·lícula junts ... quan tothom sap que són conceptes totalment oposats ... o a la cara de Benedicto XVI i el concepte de calma ... oposats, vaja) ... això l'interés que té un tiu que fa uns flyers per una festa amb un interrogant "... para que la gente se pregunte de qué va la fiestaaaaaaaaaaaaa...." i que els va repartint per una de les platges d'Eivissa ... això sí, només a les ties bones ... net d'un dictador potser sí que és, però tonto, tonto, no, eh? I a més quan els acaba de repartir et deixa anar un "Ei, y a la gente le interesa porque no hay ninguno por el suelooooooooooo...". Brutal!

Bueno, tornem a casa. Ahir, després d'intentar no adormir-me amb l'espectacle eivissenc tot sopant ... sopant dret, perquè a la que m'assentés a algun lloc queia rodó ... tocava castell de focs. Ah, el món dels castells de focs. Impressionants. A mi em recorda la peli aquella d'Independence Day (sí, avui la cosa va de frikinades) ... mig poble reunit a la part alta mirant com passarà alguna cosa ... com tiren petardus. Amb el típic cotxe de polícia controlant que la gent no es passi, quan tothom està calmadíssim, no veieu que estan trinxats, home ... amb el típic venedor dels collarets aquells fluorescents que passats 5 minuts que te l'has comprat ja no fa llum ... "Oh, és que l'has de posar al congelador perquè es recarregui, llavors!!!" ... un cop ho vaig fer i quan el vaig treure semblava un polín de 25 peles (que és els grans quan jo era petit) i a més vaig i me'l poso i una mica més i se'm congela el coll ..., amb la típica ambulància que la veus i et dona mal rotllo, com si hagués de passar una desgràcia, ... amb tot lo típic, vaja.

Jo, ho sento, però no aguanto que la gent faci "Oohhhhh" quan tiren els petardus. Esquerp? ja podria ser, però és que la gent s'anima molt de pressa a fer els "Oohhhhhhh" i llavors quan venen els xulos de veritat fan un altre "Oohhhhh" i no saps si li ha agradat més un o l'altre. No he entés mai perquè la gent aplaudeix. A què/qui aplaudeixen? Al senyor xino que ha fet els petardus per lo macu que li han sortit? Al senyor que els tira (el gran oblidat de les Festes Majors), perquè no ha anat contra ningú del públic? A l'Ajuntament per haver-se gastat els calers de tots en allò (potser ahir eren més macus perquè el pot de ketchup de la Salseta es paga a part i van dir "calla, que posarem un més a la traca final")? S'aplaudeixen ells mateixos? No entenc.

A més la gent està curtida en castells de focs. Només veient la cua del petardu ja et diuen "Miraaaaa, una palmera! una palmera!" com si els anés la vida ... o el típic petardu que puja amunt, amunt, amunt i després fa paf, així tot fluixet, i la gent "ohhh", com desenganyada, i de cop i volta pim pam pim pam i la gent "ohhhhh, oleeeeee, oleeeeee" ... o els que veuen coses als petardus "mira, això era una estrella...." , "que macu, un corrrrr", "un cavall i un tiu a sobre ...", "el cotxe amb el capo abollat de sota casa l'Angu...", la gent, que veu de tot. Es nota que el frenetisme dels dies anteriors causa estragus!

A mi el que més m'agrada és la traca final. Que mires a la gent ... "per què la mires?" perquè no hi ha res a mirar, al cel ... i tots allà amb les orelles tapades "Ui, que peta molt fort!!! Ui quin soroll!" i després els veus pujar al cotxe tuneao i posar xumba xumba a tot volum... tot molt lògic ... la gent no està acostumada a tants dies de festa i fa coses rares.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 5 apunts genials
dilluns, 10 de juliol del 2006
Capítol 131. Sexe a Esparreguera
Post no recomenat per a menors de 18 anys ... però com que això és Interné i tothom fot el que vol ...

Cap de Setmana de Festa Major a Esparreguera. Bé, de fet, avui i demà encara dura. Massa gent! Esparreguera ha perdut l'encant de fa anys. Per desgràcia nostra, se'ns ha convertit en una ciutat dormitori. Però mira, tu, és lo que hi ha i ens hem d'adaptar, no? Si a més té el seu encant, tu. De fet, no us penseu ara que la nostra Festa Major és d'allò espectacular ... és com totes, però clar, ho vius en primera persona i això ... i això ... buenu, que no estàs acostumat, tu ... i llavors et trobes com jo avui, amb una son d'haver dormit 8 horetes en dos dies i amb una veu de pollitu que sembles el gall de la Warner Bros aquell que va dient " ... digo, digo ... digo, digo ..." o un xavalín de 14 anys que està fent el canvi de veu.

En quant als actes ... doncs poquets poquets he seguit. De fet, només n'hi havia un que m'interessava: el concert de les Macedònia. Per aquells que no coneixeu a tal grup de .. de ... buenu, que toquen música, les Macedònia són un grupet de nens i nenes pijes que van de hippies i que canten cançons per ... per ... per nens i nenes més grans de 14 anys i menors de 12 anys ... amb lletres tan profundes com:

"Sóc una nena súper mona
i això no és fàcil de portar
la més tonteta de la classe,
però també la que té més fans
porto extensions a les pestanyes
i avui m'he fet metxes per tot el cap ..."

"I tu a que hi anaves allà?" ... doncs senzillament a riure. Però ... quina llàstima que feien la final del Mundial a aquella hora (per cert, moltes felicitats a tots aquells que s'alegren enormement de la derrota de França, com un servidor, i més felicitats encara per tots aquells que s'alegren, a més, per la victòria d'Itàlia, que algunes hi ha) ... doncs això, que al final vaig preferir veure com Zidane jugava a donar cops de cap i acabar la seva vida esportiva com un guarru que, apart de bon jugador, és el que ha estat sempre. Suposo que avui tots els francesos estaran fineeeeeets, fineeeeeeets ... uix, és que no puc amb ells ... i jo no era així, eh? uf! I a sobre em trobo ahir a un gavatxo que em diu "Pego Espagna pegdio ya en cuagtos" ... aquests tampoc s'enteren de res!

Però l'acte estrella de la Festa Major no va tenir lloc a cap plaça, no sortia a cap programa ni tampoc va ser un acte al que tingués programat assistir. Situem-nos: dissabte, 4 de la matinada (els d'ESO ja d'Interné només obren el MSN a aquestes alçades d'any, tu), casa meva. Un servidor que arriba, beu el típic got d'aigua abans d'anar a dormir, es posa el pijama (preciós el pijama, per cert), tanca persianes, lo just perquè entri una miqueta d'aire i es posa al llit.

De cop i volta sento un "Ahhhhhh, ahhhhhh". Clar. Al donar la finestra de la meva habitació a un carreró tancat penses "Ja està el graciós/a que fot crits per tocar els pebrots". Passats 10 segons continuen els "Ahhhh, ahhhhh". M'aixeco, pujo la persiana (caldria posar 3 en 1 a la persiana aquesta, tu, que grinyola com una mala cosa) i davant la meva sorpresa em trobo, sota el meu balcó, una tia oberta de cames, tanga rosa en mà, estirada sobre el capó d'un cotxe i sobre seu un tiu despullat. Clar, davant la sorpresa inicial ... què fas? Et poses les ulleres. Sí, sí, correcte! Una tia i un tiu. De fet, amb les ulleres vaig poder apreciar com a l'alçada de mig carrer hi havia la roba del tiu i de la tia escampadeta ... com el que fa el caminet per saber trobar després la sortida del carreró.

I uns crits! "Ahhh, ahhh, que se me va la vida!!!". Baixo persiana ... però allà no hi havia que pogués dormir: entre els crits de la noia, i el clonc, clonc del capó del cotxe. Solució: fes soroll a veure si es donen per vistos i s'acolloniran i marxaran. Doncs serà que no, eh? Fins a 3 persianes vaig arribar a pujar, vaig encendre llums, me'ls vaig quedar mirant allà, en plan descarat, com 3 minuts ... coi la tia mirava cap a dalt ... i cridava, clar ... i res, tu. Fins i tot vaig deixar anar un "ehem, ehem" ... Ná de ná. Clar, l'home es veia un xungu ... qualsevol es fot allà a cridar!

De cop i volta, quan la meva única esperança era un gatillassu (parlo del tiu, eh?), sento un plas, plas, i la veu de la tia dient "Concéntrate, joder" i de nou plas, plas. Jo que trec el caparró ... unes cleques que li fotia la tia al tiu a la cara. Però unes hòsties! Es veu que el tiu no acabava de ser-hi a gust ... bueno, parlo de la postura! ... i la noia reclamava inspiració. I vinga, li deuria cardar (i mai millor dit) unes 7 o 8 cleques de les fortes fins que el tiu diu "No puedo! Con el ruido y la posición ésta no me concentro" ... "Toma, ni jo", vaig pensar, "entre el soroll i els crits de la teva xurri ..." ... resposta de la noia, dues cleques més i "Eres un mierdas!"(doncs sí, las chicas son guerreras ...)

Llavors es veu que el tiu va veure la salvació: al costat del container de vidre, un matalàs que algú havia tirat ... sí, he parlat de salvació, no d'higiene ... i cap allà van anar. Prou lluny perquè jo ja no sentís res i pogués dormir i ells poguessin acabar la feina sense cleques ni insults. De fet, l'única cosa que vaig sentir ... allò quan ja estas a punt de dormir, allò que estàs com mig tontet és "Vuelve para acá, puta". Què maco és dir-li coses maques a la teva parella en aquests moments! Quantes coses rares deurien agafar per estar estiradets en aquell matalàs ... uffff, només de pensar-ho ... ja em poso malalt!

I clar, el dia següent era dia de reflexió:
1. Una mala postura de l'esquena activa alguna cosa al cervell que fa que cridis "ahhh, ahhh"
2. El proper cop juro que trec el CD al balcó i els poso "Se nos rompió el amor" de la Jurado o "We are the Champions" ... en funció del resultat final, clar
3. M'he de comprar una càmera de vídeo ... clar que si no tinc ni un mòbil mig decent ... les coses per prioritat.
4. Una noia em va dir "Tens una cara graciosa i et passen coses gracioses" ... ho sento, Judit, no puc evitar cap de les dues coses, com és obvi

Esparreguera ha crescut molt, és cert i s'ha convertit en ciutat dormitori, també ... però
potser encara falta algun que altre llit. A veure què ens depara el què queda de Festa Major.
 
post perpetrat per jo mateix ...| 8 apunts genials
dimecres, 5 de juliol del 2006
Capítol 130. Carson i Carson, advocats
Post dedicat a la Grillhada, amb la seva vènia, naturalment

Passat l'equador de la meva presidència d'aquella, la meva comunitat, el panorama no ha millorat ni ha empitjorat, es manté estable dins la gravetat. Clar, que el rècord mundial de nomenar-te president, tenir-te-les amb el del local de sota, que et vingui a buscar la Guàrdia Civil a casa perquè t'han denunciat, que vagis a que et prenguin declaració i que et diguin la agradable frase "Em pensava que eres un bon nano" (que penses "Ei, doncs jo encara n'estic convençut... vaja, crec") tot en la primera setmana de presidència .. buenu, és díficil de superar.

Si a tot això hi sumem que vem tenir la bonica reunió de veïns a mitjans de gener (veure Capítol 36) que en teoria la vaig convocar per aproximar postures i que una mica més i s'ha de resoldre al millor de 3 rounds ... només hi ha una cosa per dir "Que arribi el desembre, ja!".

Doncs ara que semblava que la meva vida tenia un xiiiiiic, només un, de tranquilitat ... torna a la càrrega D. I D ha posat una demanda a la Comunitat. I ahir el nostru administrador ens va llegir la demanda. Saps allò que va llegint i tu penses "Això no és veritat", "Ui, això? Què diu!", ... que al final penses "Cony, potser si que som males persones! Pobre D, que no li deixem exercir el seu negoci ... Gollum! Gollum!". Això sí, un cop el pobre home va acabar de llegir la bíblia (mira que és fàcil resumir les coses, la de palla que hi havia allà! clar que la jústicia va com va, pobres jutges, si una demanda de pa sucat amb oli i me li foten aquell paperam ... segur que D s'ha carregat 4 o 5 arbres de l'Amazones per escriure tot allò ... on vas, neng!) ens vem quedar tots amb "Oi que hi ha trossos que es contradiu? Collons! Que complicat ha de ser fer d'advocat perquè has de saber de lleis i de literatura perquè la història quadri!"

Total que anirem a judici, es veu. Jo que ja em veia allà a la banqueta dels acusats i en D dient "Malo, malo, malo eres! ... Tonto, tonto, tonto eres! ...", allà jurant sobre la bíblia (bueno, o sobre la demanda, que no sé que té més pàgines), amb el nostru advocat treient un paper en blanc i fent que el culpable confesés (que qui és el culpable ... i jo què sé ... jo només sé que sóc del equipo de los buenos) o que aparegués aquell testimoni de darrera hora rotllo Perry Mason dient "I no és veritat que vostè aquella nit era allà?" i l'altre plorant "Siiiii, ho confeso!"... jo que ja m'havia fet la idea ... i va i em tallen el rotllo. Es veu que coses d'aquestes així s'aclareixen entre advocats i jutges i com a molt ... però allò molt de molt ... fan comparéixer a algú per testificar. Catxis! Veus? Per veure massa tele, tu!

I clar, un cop surts d'allà, entre sorprés per la història de Hansel i Gretel i decebut perquè els judicis no són com els de les pelis, em poso a veure la semifinal de veritat (perquè la d'avui, la dels Rolling contra el Figo ... aquesta és de mentida) del Mundial. Però amiguets, amiguetes, ahir no era el dia. Amb lo cansat que estava (a mi la calor m'aixafa) amb l'aire acondicionat aguanto com un campió (like a champion) tooot el partit, prórroga inclosa ... i m'acabo adormint els darrers 5 minuts ... curiosament quan Itàlia va marcar els dos gols. Joder! Ja em val! Jo que feia el sopar mirant la tele (allò que poses el peixet a fregir i una miqueta més i et menges una sola de sabata de com de recremat estava), que fregava els plats i quan els de La Sexta posaven una mica d'emoció els deixava i corrents cap al menjador, que vaig evitar de mig estirar-me al sofà perquè queia segur, ... i, en el significat d'aquí, vaig pillar catxo al minut 113 o 114. Ostres, ja! També és mala sort!

I per acabar-ho de rematar avui me'n volia anar a la platgeta tot sortint de la feina al migdia. I fa un dia ... buf, humitat tota la que vulguis, eh? però sol ... serà que no. A veure si tenim sort i plou una mica, carai! o què collons, que plogui molt! Sort que no he vingut amb banyador, que amb la gràcia acumulada encara hauria d'anar a Mordor a alguna reunió de darrera hora ... que és l'especialitat d'aquesta casa, quan vas de "campo y playa" et fan anar de reunions pel món i tu que sembla que surtis d'algun anunci d'Halcón Viajes, que a aquests si que els haurien de denunciar, que aquest any fot una ràbia de lo que horrible que és. En fí, que passi un altre testimoni, si us plau!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 9 apunts genials
dilluns, 3 de juliol del 2006
Capítol 129. LOST
Cap de setmana ASOCIAL, INSOCIABLE o com es digui. "No m'estranya! ja es veia a venir que acabaries així", pensareu. Sí, sí, ja podria ser. Aquest cap de setmana s'ha girat la meva tendència habitual d'estar-me un 10% del temps a casa i un 90% a fora. Aquest cap de setmana hem fet cap de setmana casolà. "Home! Ja tocava! Si és que et fas gran, nen!". Nooooooo, hem aprofitat ... ehem ... l'aire acondicionat. "Alaaaaa, pijorrro". Eh, eh, que ja venia de fàbrica amb el meus pis, l'aire acondicionat. A més, amb la calor que arribava a fotre ... a veure qui collons era el guapo que sortia al carrer!

Dissabte va ser un dia d'aquells que et despertes d'hora i penses ... va, anem a córrer una miqueta ... si, el meu metge ja m'ha donat hora pel psicòleg ... doncs ja em veieu a mi corrent fins a Olesa (merda estesa ... Txell, és que és una rima fàcil, no te m'ofenguis) a les 9 del matí ("Oh, és que estàs boig!" ... home/dona, a aquella hora encara no, és que a veure qui té collons de sortir a córrer a les 12) i arribar a casa cap a les 11 (ep, que vaig pujar amb l'aeri ... boig potser, però temerari, gens ... a més, per què tothom riu quan dic que vaig pujar amb l'aeri ... "Oh, és que només vas fer la baixada!!!" ... aneu a córrer, aneu, durant 3/4 d'hora! ... que ahir no em podia ni moure amb les angulletes dels nassos!), dutxa, esmorzar, Condis a comprar i, ale, a les 12 tancat a casa ... fins les 10 del vespre.

10 horetes tancat al menjador amb excursions puntuals a la cuina per fer-ne el dinar i el sopar, al lavab, a la terrassa per posar rentadores (anda que el comptador de casa deu haver parat boig entre dissabte i diumenge, aire acondicionat i rentadora alhora ... buf) ... nens, que no es podia sortir a la resta del pis ... i això que al meu li deixa de tocar el sol a mig matí ... ja no t'explico els de el otro lado ... pobres!

Però com em diria algú ... tant d'aire acondicionat no és bo (et queda la veu com la de la Puri, que semblava Darth Vader featured Joaquín Sabina) ... i com afirmo jo ... al final no saps com posar-te al sofà. Entre que comences a dubtar si realment les pelis que em passen el DVD les han arribat a estrenar al cine (vaig intentar veure Doom ... horrible i AeonFlux amb la Charlize Theron ... vaig durar 20 minuts i em vaig adormir vilment ... ), si realment el futbol aquell és el Mundial o és el partit de solters contra casats d'abans de vacances (per cert, i jo ara amb qui vaig?), si serveix per alguna cosa tenir el trasto aquell ... perquè acabes suant igual, ... total que a les 10 del vespre (ja no fa calor a les 10 del vespre, oi? i una mé) vem quedar amb la Muntxi per anar a veure a la Puri i companyia ballant sardanes a la bonica població de Rubí (nom de culebrón, per cert ... qui no es recorda ara de Cristal o La dama de rosa).

He de reconéixer que un servidor no ha anat en sa vida a Rubí. Que sí, que sap cap on cau perquè anant a estudiar a Bellaterra ha vist un muuuuuuunt de vegades el cartellet de "Rubí - Terrassa". La meva pilot, la Muntxi, sí que hi ha anat ... però li passa el mateix que li passarà a un servidor quan tingui cotxe ... que quan fas de copi no et fixes per on passes. Total, que després de fer "la cutrada", que és treure de la pàgina WEB de la Guia Michelin com s'arribava a Rubí (amb anotacions tan clares i contundents com "Desde algún punto de Martorell gire a la izquierda" ... eh, senyor Michelin, de fer tast de restaurants en sabrà un ou, però millorem la WEB home!), ja ens veus arribant sense moltes complicacions ... una mica més i anem a petar a BCN ... a Rubí.

Però clar, un cop ets a Rubí, veus que és Festa Major, comproves que la majoria dels carrers estan tallats, no saps on fan les sardanes, no coneixes cap carrer (amb lo que saber on fan les sardanes com que no importa molt), passes 3 vegades pel mateix pont i la persona que porta el cotxe et va dient "Dreta o Esquerra?" i et fa cas quan sense cap criteri dius "Dreta", "Esquerra", "Deso!" ... és en aquest moment, just en aquest moment, quan arribes a la conclusió que "Estem perduts". Tot això, sota les trucades informatives del Ferran dient-nos "Estem davant de l'estació dels Ferrocarrils" ... i nosaltres preguntant als nadius de la zona (catalans, tots catalans!) que ens contestaven "Ui, sí, si seria esta calle ... pero ahora con la Fiesta ... claro, lo han cerrado ... prueba en la rotonda, pasas otra, pasas otra, y verás una churrería ... y por allí està". I vem anar provant i provant rotondes, i toooootes tenien el carril tancat. I vinga a preguntar a gent ... i tothom et deia una cosa diferent. Fins que al final, desesperats, cansats, agobiats, fugitius (que la Muntxi li va donar un petonet amb el cotxe a un altre cotxe...) vem decidir seguir la vella tàctica de "Dónde va Vicente? donde va toda la gente". En el més pur estil Clint Eastwood a qualsevol peli que no sigui de l'Oeste "Siga a ese coche" i encara no ens facis dir com, ni per on vem passar però hi vem arribar. Ep, que ens deixeu un altre cop allà i encara hi seríem, eh?

I això sí, un cop arribes notes la comprensió de la gent "Si estan a punt d'acabar!", "Estàvem a punt de trucar als mossos" (doncs a veure si venen i et treuen punts per borratxo), "Però si és molt fàcil, només calia agafar la desviació fins a ... i tombar a la dreta al cartell de ..." (sí, mira i nosaltres ho hem de deduir per intuició), "Compreu-vos un GPS" (i tu comprat unes cames i aprén a ballar), "Però si ja us he dit que era a l'estació" (sí, però ... i l'estació com collons volies que sapigués on estava!), ... Com som eh? És com el carnet de conduir. Quan te'l treus estàs allà que "tot el món automobilístic està contra meu" i quan ja el tens "Treu-te'l ja, gandul, que són dos cops de tita!"
 
post perpetrat per jo mateix ...| 6 apunts genials