dijous, 12 de juny del 2008
Capítol 257. Hospital Central. 3a temporada
La vida d'un operat de la boca és, com tothom es deu suposar, divertida a més no poder. No per un mateix, sino pels altres, perquè els fas feliços ... i no és macu això!? Sentir grans comentaris d'avui i sempre com ara: "Cada dia estàs més prim, al final només veurem passar unes galtones!", "Què? Ja pots menjar alguna cosa més sòlida? Pà? Sino, sempre pots menjar pa ratllat", "Així que la tàctica per perdre quilos és que t'operin? Vaja, ja ho sé per quan em vulgui aprimar!" o "Ets com el Cuñaoooo però sense queixals!"... per només posar uns exemples. Moooolt graciosos tots! Si no en teníem prou amb que sóc al·lèrgic als fruits secs, ara sumem-ne un altre, de drama alimentari, au!!!

Però la veritat és que ho he portat bé ... i m'he portat bé. No sé perquè la gent tenia l'extranya impressió que no podia parlar ... clar, és el més normal, quan et diuen que t'han operat la boca la gent, que no és macabre, nooooooooooo, es pensa que t'han cosit els llavis. Per favort! Si l'altre dia em va trucar la JoMateixa i em diu "Què? Ja pots parlar?" ... Collons, però si ja podia parlar el primer dia ... sense moure massa els llavis, val ... una mica plan Aznar, "mire usté, mire usté" ... però parlava ... collons si parlava ... I la gent quan els hi dius això no s'ho creu! "Nooo, que m'enganyes, que no podies parlar bé", em deia!!! Perdó? Però per què ningú em creu?

A més la gent, quan hi ha punts pel mig, té aquella necessitat macabre de veure'ls. És un desig superior i irrefrenable, es veu. I tots et diuen el mateix "Ui, no, que a mi em fa molta cosa" ... i quan obres la boqueta, allà com un pardalet, colta! que se t'arremolinen i vinga a estibar la galta ... que no t'agafen un gat hidràulic per obrir més la boca perquè no poden ..."A veure, a veure! Ualaaaaaa! Si que en portes!" ... i quan comets l'error ... perquè ets jove, clar ... de dir-los "Ui, i els que no veieu perquè queden entre el llavi i la geniva de la dent" ... colta! que t'estiren el llavi que acabes que sembles un massai! Que més que una pedra hi pots posar tot Stockhenge allà dins!

I pregunten, només fan que preguntar: "I els punts aquests són dels que cauen sols?" ... sí, de fàstic de veure't cauran! ... "I si se t'infecten?" ... sempre amb bons desitjos, eh? ... "I no els notes?" ... no, és com dur un tampax dins la boca, només noto un filet per allà pululant ... "I que faràs amb l'espai dels dos queixals que ja no hi són?" ... crec que faré una zona zero i posaré un monument als dos queixals caiguts, et sembla bé?. Com veieu el poble vol saber ... i jo, en certa manera, també.

Per buscar respostes, i donat que la meva cirugiana la vaig veure una fracció de segon i jo aleshores duia un tros de drap a la boca ... que jo crec que els posen expressament perquè no t'entengui i quan tu li vas a reclamar ella et digui "Ah, em vas preguntar això? Doncs a veure si parles més clar, tiu!" ... Doncs això, per buscar respostes i que em fes una visiteta, al paper on et diuen que hauràs de menjar triturat durant 5 mesos ... que penses, "d'aquí a la pasarela Cibeles"... t'hi posen el primer dels dies de visita: 4 de juny. Si tenim en compte que se'ns va dir i repetir que "la doctora només visita els dimarts" ... ja anem malament, que el dia 4 és dimecres!

Però amics, no cal defallir, perquè el primer dia de convalescència a casa se'm truca i se'm diu: "Escolta, que hi ha hagut un error..." - aquí ve quan penses, "Merda! a que m'han operat de canvi de sexe!?" - "...que la visita de la doctora no serà el dia 4, que és dimecres ... vine el dimarts" - aquí ve quan penses "Coi, ara ja m'havia fet la idea, i ja tenia tipitu!". I quan arriba el dimarts 3, vas cufoi cap a Bellvitge Hospital.

I quan entres veus que, o l'anestèsia realment et va deixar KO, o ets menys fisionomista del que et pensaves. "No, no, jo no et vaig operar pèro ... " -ara ve quan diu "... tu no et feies allò del canvi de sexe?"- "...tu que hi fas aquí?". Es veu que el resultat de la biòpsia no estava fins el dia 10 de juny ... gran dia ... i que m'havien trucat (¿?) per dir-me que vingués el 10 de juny. Ves i digues-li a aquesta mossa que a mi em van dir que vingués "el dimarts". I ella que no. I jo que sí. Total, que ja que hi érem, em va visitar. Tot correcte. De fet, més que correcte, ja que va pronunciar una paraula que canviaria la meva vida: noooo, no és "vaigacasatevaovenstuacasameva?", nooooo, la paraula era "panbimbo", com sempre s'ha dit a casa meva: "Nen, ves al super a buscar 'panbimbo'!". Ja puc menjar "panbimbo". Minipunto para el equipo de los chicos.

Però quedava per resoldre el misteri. Em van dir que hi anés el dia 10? Doncs sí. Perquè si jo tenia hora el dia 3 a les 10, el dia 3 a les 9.45 tinc una trucada al telèfon de casa dient-me "Ha de venir el dia 10, a les 10" ... Clar, clar, clar ... com que jo no em moc en bus ni en cotxe, noooooooo, em moc amb el canvi de lloc instantani d'en Goku, jo. Hombre! Vaya huevos! Serà que no van tenir dies per trucar! Si a més així m'haguessin donat conversa, hombre!!! Que estava a casa tancat que semblava un autista! Que un dia vaig anar a veure el Baa de bàsket al Palau ... i no podia ni cridar ni res per haver fet tants dies d'autista ... que la gent em mirava hasta com raru ... que un per mi que es pensava que era de la Penya i em volia pegar. On vas a parar, aquelles mirades? Hombre!!! Això no es fa!!!

Total, que el dia 10 hi acabes anant i tot bé, tot correcte, un mes i mig més menjant delicadament i després ... atacarem l'entrecot! Com a destacable, que el quiste en qüestió feia com 4 x 1.2 cm ... és que ja que t'hi poses ... posar-t'hi per menys és tonteria ... uf!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 12 apunts genials
dilluns, 9 de juny del 2008
Capítol 256. 35 ... i no fem la rima, si us plau!

Gent, la preciositat que surt a la foto que acompanya a aquestes paraules demà, dia 10 de juny, fa la bonica xifra de 35 anyets. Que dius "Alaaa, sí que ets gran!" ... doncs sí ... però tampoc tant, eh? ... A més això de fer anys, tampoc és que em faci ni fred ni calor ... un any més? doncs un any més, tu ... no farem cap drama! Noti's benvolgut lector, que l'any 1976, any de la foto, no hi havia crisi de l'aigua, encara, que el jardí de casa estava ben verd, i que el photoshop encara no estava massa incorporat a la vida quotidiana ... perquè els bolquers que hi ha penjats al darrera meu ... hombreeeeee! Aix, quin any! Com el recordo! En Franco, aquell gran estadista i pitjor persona ja no hi era, es portaven els cotxets de nen amb doble nansa perquè les parelles enamorades poguessin portar alhora la seva descendència ... però molt còmode tampoc era, el cotxet dels nassos ..., el groc era el color predominant de la campanya primavera estiu de ElCorteInglés, ... aixxxx ... sembla que fós ahir, tu!


Una cosa curiosa que sí que he notat amb el pas del temps és a l'hora de qualificar a la gent de Senyor, Senyora, Noi o Noia. És brutal! Clar, perquè tu et sents jove per dins! ... i sense menjar BIO ... bé, ACTIVIA ... I coi, si tu et sents jove per dins ... com vols dir-li Senyor o Senyora a algú que és de la teva edat o un parell d'anys amunt o avall!? "Norl!", que diria aquell. Si tu et consideres jove, la persona que està a la franja de 3 o 4 anys amunt o avall és Noi o Noia, que collons ha de ser Senyor o Senyora! Andaya! I és aleshores quan entenc aquella frase de ma mare, que era una crack i em deia frases perquè pogués entendre-les als 35 ... no, no, collons, que encara en tinc 34!! ... sí, he dit que no m'afectava això de l'edat, cap comentari, espero! ..., això, la frase de ma mare: "Avui he vist a aquella noia de cal XXXX". I aquella "noia" tenia 67 anys (!!!!) ... clar, aquella "noia" fa temps que va deixar de ser noia ... "Oh calla que no fos encara ...", no, no, que tenia fills i nets, tu!


Tornant a la foto, i ja com a comentari que només aquella gent amb vista ben graduada pot observar, sí, feia galtones ... i sí, tot jo estava de bon any, i què? eh? eh? Mira'm ara! Que semblo una sílfide d'aquelles ... Perquè amics, família que em veu poc, gent que passa per aquí, m'he quedat ... que no entro a Supermodelo 2008 perquè em passo de prim! -tot i que no crec que em fés falta que em posessin el nom a la samarreta perquè ja sé com em dic- On vas a parar! És la grandesa dels dies que porto des que m'han operat de la boca degut a que segueixo els consells de la meva doctora ... "Com mastegui alguna cosa de l'hòstia que li planto li deixo l'altra galta igual d'inflada que la que he operat", va venir a dir, la bona dona.


I clar, davant d'arguments de tant de pes què fas? bundat! que has de fer? De fet, per ser rigurosos no he seguit els dictàmens d'aquella bona dona "al pieeeee de la letraaaaaaaaaaaaaaaaaaa ... año 1988, Nacha Pop, La chica de ayeeerrrrrrrrrrrrr" ... aquell home, el Javier Estrada aquest, què li passa amb les r's? aquella manera d'allargar-les! ... sort que no és francès, que sino allargant les g's, encara se'ns ennuagaria, el paio ... i ara encara que no va amb la rebequeta aquella, que li quedava fatal ... hombre, nen, que has tret un disc, tiu! ... quan vagis al Sant Jordi què els hi tiraràs, a les fans, la rebequeta? lleig! ... això, que em perdo, que no he seguit els dictàmens, perquè aquella bona dona i millor cirurgiana em va dir "Menjar triturat" ... pels d'ESO, potitos, vaja ... i aquí un servidor va aguantar un dia amb menjar triturat, després vem fer la tàctica de menjar aixafat, que ve a ser el mateix, però sense que els que mengen amb tu els hi faci tant de fàstic ... ja m'ho deien a casa que era raro pel menjar, jo ... a més que es veu que agafo la cullera o la forquilla de manera rara ... això segons la meva estimada mafalda, clar ... un petó des d'aquí ... "sí, sí, 35 ... por el ..." ... ah, que he dit que no faria la rima! Perdó, perdó ...

Total que em vaig estar dues setmanetes fent bundat ... i quan dic fent bundat és fent bundat: menjar aixafet/triturat, respallar-me les dentetes després de cada àpat ... calla que jo tenia la mania de començar a respallar-me les dents pel cantó inferior esquerre de la boca ... de manera que la cosa era untar el raspall i plaf, fotre el raspall allà on no hi ha dents per dir immediatament "Tu eftxs idhiotajh, neng!", glopejar aigua amb sal i no parlar massa ... és a dir tancar-me a casa perquè em conec i si surto al carrer garlaré de mala manera. Hombre, la meva vida social, activa com poques se n'ha ressentit ... tu diràs si se n'ha ressentit! A més, amb els que vaig jo o em fan parlar o em fan riure ... amb lo calladet que sóc!


I què fas a casa? El que faria qualsevol, fer feina atrassada: planxar, fregar trastos, treure la pols ... això els primers dies ... els últims eren un compendi entre mirar si se'm desinflava la galta, fer-me saltar un punt per mirar ... mirar i no tocar, eh? ... els punts ... que crec que amb el punts que porto em poden donar una Termomix a la Caixa, mirar si notava el gust de sang a la saliva ... ho sé, desagradable, ho sé ... que amb tota la saliva que he arribat a mirar podia haver omplert el pantà de Sau ... i ja cap al final mirar de quin color podia repintar la meva vivenda, pensar que en faria de la meva vida, estar fins al gorro d'anuncis com el "VibroPower" que et fa abdominals estirat al llit, creure'm que em tallarien el coll per un blau que em va sortir ... jo solet vaig arribar a la conclusió que si me'l tallaven li demanaria un transplantament al Fernando Alonso, que li sobra ... lo normal, vaja.

I què acabes fent? Demanant l'alta i tornant a treballar.
I quan li dius a la gent que tornaràs a treballar veus com realment ets un incomprés. La gent et mira raro ... val a mi la gent sempre em mira raro ... doncs més raro encara ... un raro de "aquest nen és tonto!!!" ... i et deixen anar frases mítiques com "Allarga-ho una setmana més!" ... que penses "una setmana més i em poso a fer punt de creu, de lo avorrit que estic" ... "Tu t'ho prens molt a la lleugera! Que t'han operat encara no fa dues setmanes!" ... que penses "coi! I la bundat que he fet? Que no compta!! eh? eh?", com a l'escola quan et reclinaves a sobre la taula en plan "em porto bé, mira! mira!" ... o, la que a mi m'ha agradat més, "Ves que a la feina no et donin un cop de colze! Vigila!!!" ... que treballo a una empresa d'Informàtica, que no treballo al Pressing Catch!!! Home, si venen John Cena, Batista, o El Enterrador, ja vigilaré ...

I quan vas a l'ambulatori a demanar l'alta veus com tot el personal sanitari que en allà exerceix dignament la seva professió es preocupa en plan "Què t'ha passat?", "Quants dies fa que estàs així?", "Què hi diu el teu metge?", "Estàs segur, noi?" ... perquè hem quedat que jo era "noi" ... sí, sí, aquesta preocupació que et fa saltar la llagrimeta i dir "Va, que no, que una setmana més de baixa!!!" ... i comencen a caure confettis del sostre i entren les majorettes i la banda de l'Escola de Música i tal ... Oi que seria maco? Doncs no. Tu vas allà en plan "Ei, dona'm l'alta" ... i te la donen ... i ningú pregunta res, eh? ... Jo crec que vas allà i li dius a les noies del taulell "Ei, el Doctor Martiness diu que em deixis 100 Lelos, que després ell va al banc i te'ls torna" ... i te'ls donen sense preguntar res! Quins cracks també!!!

I quan tornes a treballar veus com t'esperen 416 mails per llegir. No està malament, en dues setmanes! Una setmana m'ha costat posar-me al dia! Mare meva ... Crec que agafaré la baixa per estrés!!!


PD: Moltes gràcies als que, durant la meva estada convalescent, s'han preocupat per mi d'una o altra manera. Us ho mereixeu tot!!! De tot cor!
 
post perpetrat per jo mateix ...| 7 apunts genials