L'avantatge d'escriure posts poc sovint és que permet que la gent segueixi els temes. És a dir, si jo ara em poso a parlar del mundial de futbol la gent (si és que encara es llegeix aquest blog algú ... apart dels frikis que tenen lo del RSS) encara tindrà frescos els meus comentaris respecte què me va semblar la final, el resultat, la celebració i tot plegat. El problema d'escriure posts poc sovint és que t'arriben mails anònims o no anònims titllant-te de ranci, de mandrós i de persona "que ja no mola". I ara, en l'intermedi de les meves vacances estivals ... sí, faig una setmana de vacances, una altra treballo i després dues més de panxing ... perquè em tanquin, ja ho sé ... em veig obligat, per noblesa meva, a escriure un post. A veure qui mola i qui no mola!!!

Amics, família, gent que passa per aquí i que deixa comentaris, gent que m'envia mails titllant-me de "tu antes molabas, tío", la meva tele ha mort. També sap greu, perquè, coi, ara que ja tenia la majoria d'edat i podia votar, va la tia i es mor! 18 anyets, tenia ... La resta d'electrodomèstics estan suportant la pèrdua com bonament poden. El que més em feia patir, el DVD, que portava temps unit a la tele, de moment ho està suportant amb enteresa. La nevera, en canvi, plora com una desconsolada ... això, o és que li toca que li facin una mica de neteja del gel que hi ha al congelador, que tot pot ser ... "Que és una no-frost?" ... no, no, la nevera? sí gairebé té més anys que jo! quan la van comprar estaven per triar aquest model que tinc o una que havies d'anar cada dia a la bentzinera a buscar gel ... i mira, per comoditat els meus papis van comprar aquesta. I fot una glaçada que no vegis ... un dia se'm va acudir obrir-la mentres feia una pizza al forn i vaig acabar menjant polo de bacon amb tonyina.

Ara ja sabeu el motiu pel qual no he donat tota la importància i la magnificència al triomf de la roja a l'Eurocopa, com que ho vaig veure tot a una tele de 15 polzades ... per mi, quan marcava Espanya semblava que estigués veient un partit de futbolín ... només faltava que en Camacho digués "Va, pa'l desempate! Quien pierde, paga!". I encara sort, que vaig actuar ràpid: el dia de la defunció, que estava tranquilament fent zapping ja vaig veure que aquella manera d'apagar-se no era normal i corre a avisar en Kittus que raude i veloç va dur-me la petitona de 15 polzades ... uf, per una hora em vaig sentir brut i buit per dintre!!! Uf, uf i uf!!!

I com diu aquell refrany "A rey muerto, rey puesto", que els d'ERC crec que no ho comparteixen ... ells "a rey muerto" ... "fiesta, tu". Doncs tocava comprar-se una tele nova. I ja posats, comprar-ne una d'aquelles planes amb TDT superguai de la muerte. I què fas? El mateix que si t'haguessis de comprar un ordinador, començar a emmagatzemar a casa indiscriminadament paperets de propaganda del Calbet, el Miri-Miri-Mirooooo, Elite, FNAC i no sé quants puestos més. El motiu d'això, apart de ser una introducció a tenir el síndrome de Diògenes, és aconseguir comparar preus i qualitat de les teles ... talment com si tinguéssim un ordinador. I talment com si tinguéssim un ordinador, veus que això és impossible: primer, perquè dins del mateix panfleto on posen dues teles mai de la vida et posen les mateixes característiques de les dues. Per exemple: Si una té 2 HDMI, a l'altra no et diuen res de l'HDMI però et diu que té 2 EXT, cosa que a la primera ni de conya t'ho diuen. Ja! I això a un panfleto d'una mateixa botiga! Compara després amb els de les altres botigues!!! I després, perquè ja tenim les sigles tocant els pebrots: què collons és HDMI? I EXT? I DV3? I HD? Collons! Però es veu bé o no???

Després d'haver fet un bon ús de les propagandes de les botigues d'electrodomèstics ... toooot a la paperera ... això, sí, contenidor blau ... no et queda més remei que anar a fer les botigues en persona. Ah, amics, quina gran experiència ... Allà veus que realment en saben ... que saben recitar de memòria el que posa al panfleto, clar ... "Té 2 HDMI i un EXT" ... "Ja, però ... què són els HDMI???" ... "Sííííí, allò per les pelis d'ara!!" ... "Perdó?" ... i abans que te n'hagis adonat el dependent ja ha dit "Passapalabra" ... i ja en tens un altre que et sap dir què collons és l'HDMI però no et sap dir perquè la de la dreta val 300 Lelos més que la de l'esquerra ... Com els ordinadors!!!

Al final, què fas? Acabes anant a l'FNAC. "Alaaaaa, així cuidem el petit comerç!!!" ... Collons! Que em cuidin ells a mi, que al petit comerç el que sembla la mateixa tele valia com 200 Lelos més!!!. Total, l'FNAC, secció teles és com t'imagines que deu ser casa de Déu nostru senyor. Toooooot ple de teles. Teles més grans, teles més petites, brutal. I tu et quedes com un gilipolles allà mirant, t'acostes a les teles, t'assentes al terra, en mires una, una altra i la de més enllà ... "Aquesta nooo, aquesta sembla que es veu millor que aquella!! Aquesta! Aquesta!" fins que algú et diu "Ehem, val com 300 Lelos més!" ... i llavors aquella ja no es veu tan malament. Vaja, que només et falta picar-les una mica com si fossin síndries i dir "Aquesta! Aquesta és la bona!".

El següent pas és anar al dependent a demanar la seva aportació a la teva decisió. L'aportació sempre t'acaba resolent els teus dubtes existencials: "ui, de 29 pulgadas, dice, jajajajaja, ya no hacen de eso" ... es veu que és un acudit això de preguntar per teles de menys de 32 polzades, "Sí, sí, todas llevan TDT, claro, cómo no lo van a llevar?", "mira, la Samsung i la Sony son lo mismo, porque lo que hay dentro es lo mismo, la diferencia es que la Samsung tiene más contraste y la Sony menos contraste ... cuánto contraste quieres?" ... És com si et pregunten de petit a qui t'estimes més, a la mare o al pare ... i jo què sé!!! "un contraste normal" ... "ufff ... pues cógete la Samsung que te sale más barata!!!". I clar, si t'ho ha dit una persona que entén de contrastes ... qui ets tu per dir que no.

Finalment arriba el moment esperat: arribes a casa, la desembales ... veus com fa falta algú que t'ajudi a desembalar ... i comences a treure papers: garantia en xec, en rumanès, en anglès, en francès, en burundiès, en castellà ... més papers pel contenidor blau ..., el manual d'instruccions que fa el mateix gruix que els tres llibres d'El senyor dels Anells + El Hobbit, i finalment la tele i el mando. Ue! Minipunto para el equipo de los chicos!!! I què fas? Com que ets un tiu del dia, un informàtic, un home tecnològic, deixes el llibre per llegir un dia que tinguis temps i ganes i t'hagis trencat una cama jugant a futbol ... tant és que no juguis a futbol ... connectes la tele, l'enxufes a l'antena i a veure què passa, tu!!! I, canalla, 55 canals per TDT, això sí que serà fer zapping!!! I tots interessantíssims com Intereconomia, Veo publicidad, Canal cocina, ... Això sí, com que és nova del dia, ves que no et passi com a mi i si veus que hi ha llampecs a Montserrat ... tu desenxufala no fós cas!!!

I ja la tenim! I lo maca que és! I lo contrastats que es veuen els colors! I lo gran que és! Si vols seguir un partit de futbol has d'anar gatejant a 4 potes pel sofà ... si no no ho veus tot! Si a mi em recorda quan vaig anar a veure El Pianista, que érem a la 4a fila del cinema i vaig sortit tot tacat de sang ... on vas a parar, tan aprop!!! L'altre dia, que estava mirant el bàsket de les Olimpiades, una mica més i em rebenten les ulleres d'un pilotassu. On vas, home, amb una tele tan gran!!!