En fi, que malgrat em titllin d'oportunista ... "Ho ets i ho saps ... segur que ara parlaràs del Barça! Tot l'any amagant el cap sota l'ala i ara, com que ho hem guanyat tot ... segur!" ... Doncs no, no penso parlar del Barça ... quan s'ha parlat del Barça a aquest blog? Andaya!!! Nooooo, penso parlar de ... bé, ara em fa vergonya ... per tant, passarem al recó fotogràfic d'aquest blog ... mai prou ben valorat ni ponderat, òbviament ...
Canalla, aquesta coseta que veieu aquí demà mateix farà 36 anys!!! Ahi está!!! Ep, i sin sacarla, eh? Que després la saquem i hi ha somriures por lo bajinis. I no era macu, alehores ...? si fins i tot ma mare em deia que era el nen més macu del món ... després amb els anys ho anava negant, també ... "I tu? què t'has de recordar, del que et deia quan tenies 3 anys!!?". Tampoc he canviat tant, oi? Bé, si això ho llegís algú ... i a més algú que em conegui ara mateix podrà dir que no, oi? oi? va digueu que no!!!: ja portava les magdalenes al cap, les galtones sobresurtien, oju a la panxeta que denotava el meu ja clàssic problema amb l'operación bikini ... per cert, aquest any, fracàs total!!!, i samarreta que ja deixava entreveure ja no els meus abdominals ben cuidats ... calla, que un dia no sé a qui li dic que jo tinc abdominals i em mira i es fot a riure ... "colta, que per anatomia bé els he de tenir ... que sobresurtin o no ja és una altra història, tu!!!" ... això, la samarreta que denotava ja que aniria a la universitat i que no tindria ni puta idea d'anglès ... per cert, en la meva absència he anat a Londres ... però això serà un altre capítol!!! Clar, pressionant ja de ben petit amb Georgia!!! On vas a parar, home, ves, ves!!! Clar que estic estressat!!
I jo no ho sabia però es veu que el poble ho sap, que és el meu cumple, i com que és un poble així, com molt agraït, van decidir venir-me fa una setmana a felicitar-me a casa, personalment. Ostia! Una ilu! Un goig! Una joia! Uns ... crits? Bé, es van etivocar d'una setmana ... però això tan és! De fet, diria que la culpa de tot això que s'adelantessin la tinc jo mateix, que dilluns a la tarda, aprofitant aquesta gran festa cristiana de seguiment obligatori que és la Segona Pasqua ... àlies Pasqua Granada ... vaig atansar-me a buscar uns texans.
Amics, el món del texà s'ha posat xungu! Seeeeeeh, que diria la Yuna, amb això de la crisi, el fabricador de pantalons texans no li queda més remei que apujar el preu, sabedor que el seu producte ... de qualitat ... serà adquirit sens recel pel gran públic: uns JackAndJones, 72 Lelos!!!, uns CalvinKlein, 80 Lelos!!! ... de fet, volen canviar el nom de la marca i dir-los Claving Klein directament. Clar, amb aquests preus!!!
Doncs en vista que el mercat està aixines, què millor que fer cultura de poble? I quina és la meva sorpresa a l'entrar a una botiga de roba, demanar uns texans i sentir la cantarella de "Com els vols? Durs o tous?". Collons! No em feu això! Que sóc un cagadubtes, jo!!! Què vol dir durs o tous?? Uns texans són uns texans i punt! Clar, hi ha mil-i-una interpretacions possibles de durs i tous ... i totes sexuarlllssssss!!! Però la primera que em va venir al cap ... no és altra que uns texans tous són aquells que cada camal té forma d'osito de Tous ... Clar, allò no ho pots portar, per favor! I els durs son aquells de pitillu que es duïen abans que no pots doblegar les cames ni de conya ...
Però es veu que no, els texans durs són els de tota la vida i els tous son aquells que "tenen més caiguda", que diuen a les botigues de roba. Allò que demanes la talla, que com tothom sap és la 36, com la meva edat, i et proves els tous ... i coi ... no queden malament ... i et proves els durs ... i bé ... amb dir-vos que me'ls vaig emprovar uns segons tan sols i quan els vaig treure, el piolín que duïa als calçotets ... sí, què passa? ... va deixar un ... "Nen, me pareció ver otros lindos tejanitos!!!".
I res, a la sortida, ja vaig veure que hi havia gent pel carrer que em mirava. Clar, jo no ho sabia que ells ho sabien. Doncs res, quan era a casa, tranquilament mirant la tele, sento una munió de gent que venia, amb xiulets, alegres cantarelles i pancartes fins i tot. Oix, que em vaig posar vermell i tot. Clar, a la que pares una mica l'orelleta ... "ep, que aquests parlen de xoriços!!! ... deuen ser del sector porcí que protesten per la grip A" ... i no, no, es veu que era una mani contra l'alcaldessa del meu poble (res, per una tonteria, es veu que alhora que s'ha apujat el sou ha apujat un 30% l'IBI ... no l'Ivi de Vickie el Vikingo ... un 15% els vehicles i un 8% la taxa d'escombraries ...), que, mira tu per on, viu al mateix bloc ... què dic al mateix bloc, si el meu celobert està dos pisos per sota el seu!!! I res, tot molt ben organitzat, tot molt macu, amb xiulets, amb crits, amb la carretera tallada ... collons, serà que no hi ha sempre merder a aquesta hora ... i amb el meu porter automàtic que truquen una vegada ... "Sí?" ... "Que nos abre?" ..."Que és correo comersial?" ... "No, somos los de la mani" ... "Uix, pos si no és correo comersial, no abro" ... i una segona "Si?" ... "Hola ... correo comercial" ... "Ix, quasi, siga probando, hay miles de premios!" ... pesats! que no et deixen mirar la tele! Hombreya!!! Que estava mirant la 4a reposició de la final de la Xampinyons League que feien per Barça TV. Oix, quin canal ... jo no m'he mort mai però al cel segur que hi ha Barça TV! Ohhhhh!
Però el que em va impactar més d'aquesta manifestació és que li posen títol ... sííííííííí ... la de dilluns passat es deia "BASTA DE ENGAÑOS" i la de dimarts "AGRUPACIÓN VECINAL". Són molt grans! A més els crits són de darrera generació: "Paca dimite, el pueblo no te admite" (és que l'alcaldesa es diu Paca ... de fet a la gent que treballa a l'Ajuntament li diuen Los Hombres de Paca) i "El pueblo unido, jamás será vencido" ... No es confirma que fessin cantarelles com ara "Viva la gente, la hay donde quiera que vas ... viva la gente, es la que nos gusta más" o "Paca, Paca, Paca de mi Paca, Paca, Paca, Paca ...". I per què serveix tot això? Per esgotar ... els abastiments de xiulets del poble ... Porto 3 setmanes intentant comprar un xiulet als tot a cent ... als xinos ja no ho intento, que vaig anar a sota de casa que n'hi ha un i quan li vaig dir "xiulet" entre el que ven que és xino i la noia, rumanesa, i jo fent "piiiii piiiii" amb la boca ... treu treu! Sort que no va entrar ningú!!! ... això 3 setmanes ... i entre el fumgol i les manis tot el dia amb el pito a la boca, tu!!!
